On sou, Socialistes? per Marc Yáñez

selfi-iceta-albiol-montserrat-1440x808Començaré aquest escrit recordant la frase de fa poc dies d´en Joan Tardà, Diputat d’ERC al Congrés:

“El republicanisme ha de convergir amb les forces polítiques que també defensen el referèndum vinculant, liderades per Xavier Domènech, i ha de reconstruir ponts d’entesa amb el socialisme català, el PSC de Miquel Iceta”.

Amb aquestes paraules, el Diputat deixa clara la seva voluntat de pactar amb Miquel Iceta (PSC).

Arran d’aquí, donaré la meva opinió al respecte:

En primer lloc, tots som conscients que necessitem ampliar la base independentista, hem de ser més.

Al PSC, hi ha gent que va estar protegint les escoles l’1-O i que va votar SI a l’Estat català. Gent que sempre han votat, i votaran vermell, i és per aquí per on podem ampliar la base (a part dels Comuns).

Això no vol dir voler pactar amb els Socialistes, o no almenys fins que canviïn de líder i deixin clar que volen defensar la democràcia catalana, i comencin a desmarcar-se del seu Darth Vader espanyol, ja que el que han fet no té perdó.

Tant de bo poguéssim comptar amb ells, ja que han sigut, són i seran una peça important dins de la història de Catalunya, però mai oblidarem que han sigut responsables d’una de les pàgines negres de la seva història, la de mirar cap a una altra banda el dia que les forces militars espanyoles colpejaven als ciutadans catalans el dia que se celebrava el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya.

S’omplen la boca dient voler defensar la llibertat i la justícia, doncs que reconeguin que a Espanya hi ha presos polítics. S’omplen la boca dient que són catalanistes i que volen la llibertat i l’autogovern de Catalunya, doncs que ho demostrin dia a dia, critiquin a l’estat quan cal i defensin la voluntat del poble de Catalunya. Que arrisquin i siguin valents. Si això passés, i només si això passés, podríem construir la primera pedra del pont. MAI abans.

Els que em llegiu habitualment, sabeu que sempre defenso a les persones per davant de les sigles sota les quals estiguin, i que no els jutjo per aquest fet. Avui defensaré un altre idea: Moltes vegades els responsables d’una organització no estan a l’alçada de la institució a la qual defensen. Aquest és el cas del PSC, amb els que pels ideals fundacionals podríem arribar a un acord, però NO AMB ELS ACTUALS DIRIGENTS. NO AMB L’ACTUAL PSC. No amb el PSC de la foto que encapçala aquest article. 

Vull acabar amb una frase d’una persona a la qual li tinc un gran afecte i amb la que tinc el plaer de poder treballar:

“Senyor Miquel Iceta, torni les sigles del PSC als veritables Socialistes catalanistes que van construir tot el que avui tu no tens nassos a defensar” (Míriam Nogueras).

Doncs això.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s