ELS JOVES I LA POLÍTICA, un vincle imprescindible. per Laura Ribó

e27ef1_5718ad53f47247619670d376062ffece

 

Sovint hi ha hagut la percepció per part de la població que a bona part dels joves no els hi importava la política, que “passaven” del què es coïa al país, que veien caure els fets sense preguntar-se el perquè ni què podien fer per evitar-ho o bé, per formar-ne part.

Últimament, sembla que les coses han canviat. Sembla que la joventut ens involucrem cada vegada més en la política (també, a través de les diferents xarxes socials, especialment, Twitter). És veritat que ens trobem en un moment polític poc habitual i això pot provocar que la reacció dels joves tampoc sigui la de sempre. Tot i així, crec que seria beneficiós que encara ens hi involucréssim més, que no deixéssim descans, que tothom veiés que no se’ns pot prendre el pèl, que el que tenen acostumat a pensar del joves sense ànima, canvia. Que estem en moviment. Siguem del color del partit que siguem és importantíssim que la gent jove diguem la nostra, intentem canviar el que no ens estigui bé i fem progrés cap allò volgut per a la societat.

Si tot això ho tenim clar, des del meu punt de vista, és molt important reflexionar i involucrar-se a la política des de dins del partit polític més afí als teus ideals. D’aquesta manera pots formar part i aportar el teu gra de sorra per crear unes millors bases, que al cap i a la fi, seran després les que arribaran a la població. No ho oblidem, la política s’ha de fer amb i per al poble.

A més a més, crec que podem dir els problemes que veiem per a la població jove amb més proximitat, per exemple, els problemes de la llengua a la universitat, les taxes, les poques beques, els joves que no troben camí pel fet que no se’ls ha estat guiats correctament, les feines precàries després dels estudis i que sovint no s’adeqüen als estudis realitzats, les dificultats per independitzar-se, etcètera. Segurament, com que tot això ens toca de més a prop o si més no, ens pot acabar tocant, ho hem de dir. Hem de dir des de dins que això passa i mirar el que podem canviar i millorar. També és una manera de no aïllar-se, de mirar a la societat i no viure al teu propi món, creure que allò que tens tu o et passa a tu és el correcte o és el que li passa a tothom.

En conclusió, poques tasques hi ha més gratificants que observar, explicar, treballar i canviar o progressar. I per això, la joventut hi hem de ser. Hem de ser al peu del canó. Hem de treballar, perquè nosaltres som el futur però, sobretot som el present. I al meu parer, la política és això: Recordar el passat (per no caure en les mateixes errades), millorar el present (involucrar-se activament per a polir el benestar dels ciutadans) i treballar pel futur (crear un millor país, una millor societat, pel bé comú).

Laura Ribó Gabernet


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s